UN PASSEIG PER LA BELLE ÈPOQUE
Vosté pot realitzar un passeig pels carrers de l’eixample urbanístic de Navajas de finals del XIX i principis del XX. Este recorregut li transportarà al passat, podrà descobrir una sèrie de cases senyorials que han quedat com a testimoniatge de l’esplendor que va tindre Navajas durant els anys de la Belle Èpoque. Una arquitectura sorprenent, amb molts detalls en les seues façanes, al costat de bells jardins amb arbres de gran port que li transportaran al passat, en una mirada nostàlgica però real. Per a això els proposem una ruta que seguix les principals cases i els seus jardins, denominats popularment “horts”. Vosté podrà trobar un pla de localització on figuren les cases més destacades i quan arriben a elles descobrir les seues singularitats que estan explicades en un panell.
Este conjunt monumental és de gran valor arquitectònic i també històric, perquè estes cases van servir d’allotjament i servicis per a l’exèrcit del bàndol republicà, que les va confiscar des del començament de la guerra civil espanyola.
Segur que gaudiren de l’experiència, a més la zona té un valor afegit, la seua riquesa natural, ja que es troben espècies de gran envergadura amb pins de diverses espècies (canari, negre, cedres, xiprers i til·lers) que donen frescor al passeig. Molts d’estos arbres formen part del catàleg de patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana.
Huerto de Bonet
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1915
Estil: Modernistes
Elements destacables:
Façanes, sòls de rajola hidràulica, barana de fusta d’escala, jardí
HORT DE FORNOS
La vivenda és sòbria i elegant, consta de planta baixa, pis principal i segon. La coberta és de vessant a quatre aigües, amb teulada de teula plana i ràfec decorat. La façana és senzilla amb discrets elements decoratius. Els balcons i finestres estan emmarcats i decorats amb sanefes florals. A l’altura del primer pis hi ha una faixa decorativa amb una greca en tons blaus, que l’embolica íntegrament. A l’interior es conserven els sòls originals de rajola hidràulica, les tessel·les de la qual formen bells dibuixos florals; la fusteria interior de fusta és original (lacada en blanc), destacant la barana de l’escala principal.
Ho va manar construir Fernando Felipe Ramón Rodríguez González, natural de Salamanca, conegut com a Fernando Rodríguez Fornos, perquè va adoptar els cognoms del seu pare. Va vindre a València, ciutat en la qual va desenrotllar la seua principal activitat com a metge i docent. Va ser catedràtic de patologia mèdica, degà de la Facultat de Medicina i rector en dos ocasions de la Universitat. Per això va ser reconegut com a fill adoptiu de la ciutat i és homenatjat amb una estàtua en l’Av. Blasco Ibáñez per la seua labor docent i humanista.
Va ser amic personal i metge dels Bertrán de Lis, un factor determinant que va influir en la construcció de la seua vivenda d’estiueig a Navajas. Se’l considera el principal impulsor del turisme de salut en este municipi, en recomanar als seus pacients, des de la seua consulta, la bonança de les aigües del brollador de la Font del Bany que va tindre balneari. A més es va ocupar de la canalització de les aigües, des de la Font de l’Esperança per a proveïment públic del municipi.
Durant la guerra civil, la casa va ser confiscada i es va convertir en hospital per a soldats i en el 38 com a oficines de l’Estat Major del bàndol republicà. Els propietaris, després de la guerra ja no van tornar i la van vendre en 1946 als germans Amadeo i José María Fos. Actualment és propietat dels descendents del segon.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1906
Estil: Modernista
Elements destacables:
Façanes, decoració floral en reixes, balcons.
HORT DE CUADRADO
El matrimoni va fixar la seua residència estiuenca a Navajas, en la qual els seus fills van passar la infància. Van estar també durant els tres anys que va durar la guerra civil, gràcies a això la casa es va deslliurar del saqueig que van patir altres veïnes.
L’arquitecte va ser Morals i el seu constructor el navajero José Aucejo. És de planta quadrada, amb teulada de vessant a quatre aigües i està elevada sobre el terreny accedint per una escalinata, amb calfe darrere. La façana està decorada amb motius vegetals en reixes i finestres i té balustrades a les terrasses.
D’estil modernista, perduren alguns elements originals decoratius en el seu interior: una porta de “Art Nouveau”, una ximenera de marbre rosa. Fins fa poc, es conservava el mobiliari original de la firma Thonet, així com els sòls de rajola hidràulica amb decoració vegetal i geomètrica, el paper pintat i la decoració dels sòcols, la tensió elèctrica de 125 W i la instal·lació de cable trenat amb interruptors de baquelita i llums de l’època.
Disposa d’un ampli jardí amb una arbreda de pins i en la part posterior posseïa uns bells exemplars de peonias arbòries, al costat de agapantos blancs i blaus que es van portar des de l’illa de Madeira.
La casa ha rebut una intensa reforma que li ha retornat la seua esplendor i està habitada actualment.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1920
Estil: Modernista
Elements destacables:
Mirador envidrat, decoració floral en façanes, fusteria exterior, interiors originals: sòcol amb taulells valencians, porta de cristalls emplomados, fusteria interior, despatx i dormitoris amb mobles d’estil Thonet.
HORT DE FERRAZ
La casa és de planta quadrada, elevada del terreny amb accés per escalinata, disposa d’horta en la part posterior. Esta i la veïna es comunicaven per una escala que unia els jardins salvant el desnivell. Els propietaris eren encunyats i van construir les seues cases juntes, la qual cosa va afavorir esta connexió entre jardins.
En 1930 es va redecorar la façana afegint un mirador i els escuts de la família, tot això inspirant-se en el palau de Monterrey de Salamanca.
A l’interior destaca l’entrada en la qual hi ha un sòcol de taulells valencians i un saló moblat d’estil alfonsino. La separació de la zones davantera i posterior es fa mitjançant unes portes de cristalls emplomados. El pis superior està moblat seguint la moda de l’època amb una taula de despatx i cadirat d’estil Thonet, així com els dormitoris.
El jardí va ser dissenyat pel propietari, hi ha en ell una imatge de la Immaculada, originalment de l’escultor valencià Dolz, encara que va ser destruïda durant la guerra, va ser reposada en acabar la contesa. El gran xiprer va ser plantat pel fill del propietari l’any 1922. Durant la guerra, la casa va ser confiscada i saquejada, destinant-se a acollir a xiquets de la Inclusa de Madrid.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ PARCIAL
Any de construcció: 1893
Estil: Modernista
Elements destacables:
Façanes decorades, jardí amb arbratge centenari.
HORT DE CARLES
De planta quadrangular, s’eleva sobre el terreny i l’accés és per escala central. En origen tenia un passadís central i estades a banda i banda. Consta de dos plantes i una baixa amb una àmplia terrassa la circumda. La façana té finestres decorades amb llindes i garlandes, balcons amb doble arcada coronada amb timpà triangular. La teulada està rematada amb peces ceràmiques en forma de copa. L’interior ha sigut totalment transformat en un hotel.
Es va construir per al matrimoni de Juan Carles i Conchita Contell i és bessona en estil i contemporània de la del seu germà José Carles. Després de finalitzar la guerra la va adquirir la família Terrada, els últims propietaris que la van llogar en els anys 40 a una societat recreativa privada, anomenada “Tenis Club”, fundada en la postguerra dirigida per Pepín Carles. Els seus membres eren estiuejants de la burgesia valenciana i es reunien per a tirar les seues partides de jocs de taula i també tornejos de tenis, per això se la coneixia com el Casino.
A la fi dels 60, l’Ajuntament de Navajas va comprar a esta família la propietat, mitjançant un préstec sufragat amb aportacions voluntàries dels veïns del poble, va passar a ser propietat municipal. Des de llavors es convertirà en un espai públic d’esbarjo, amb instal·lacions d’esportives al costat de les piscines, conegut amb el nom de -Parc Municipal- actualment és un hotel.
La casa va albergar durant la guerra civil als servicis de la Inclusa (Institut Provincial de Puericultura de Madrid) des de finals de 1936 fins a la seua evacuació a principis del 38.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1915
Estil: Modernistes
Elements destacables:
Façana modernista, fusteria exterior original, interiors mobles, sòcols de ceràmica. Jardí amb exemplars arboris de gran valor destacant un xiprer de 24,30 metres d’altura i 3,95 metres de perímetre de tronc i un cedre del Líban de 24 metres d’altura i 4,11 metres de perímetre de tronc.
Vila Pilar
L’edificació és de principis del s. XX, té planta quadrangular i està elevada respecte del jardí per tres escalons. Construcció característica valenciana, ben orientada i distribuïda de manera que afavorix la ventilació. Consta d’ampli passadís central amb estades a banda i banda i dos portes oposades que s’obrin al jardí. Es distribuïx en dos plantes: en la baixa es disposa, el saló menjador, la cuina i amplis dormitoris i banys. A la primera s’accedix a una torreta on es troba una habitació per al servici, un bany i el safareig. Conserva els acabats originals: la fusteria de fusta i sòcols de taulells ceràmics. El paviment és de rajoles hidràuliques amb varietat de dissenys. La decoració de la façana és austera, té un porxo obert al jardí davanter molt frondós amb arbres de gran port, del qual destaca un magnifique exemplar de cedre del Líban. La part posterior té hortes per a cultiu.
Manat construir per la Sra. Matilde Martínez de Reig, de malnom “la Cotorra” per la seua loquacitat. Era una dona influent en els cercles reals, per la seua amistat amb un afí al rei Alfons XIII, es va accelerar la firma de l’ampliació del terme municipal de Navajas en 1925, que va atorgar el rei estant Sant Sebastià. Va ser molt generosa amb el municipi, va contribuir econòmicament en la construcció de les escoles públiques inaugurades en 1919.
La casa va ser posteriorment adquirida per Sr. Ricardo Tarazona, qui al seu torn va vendre a Sr. Bartolomé Sabater Silvestre i Sra. Rosario Agustín Herrero. Durant eixe període la banda Primitiva de Llíria visitava Navajas i es celebraben grandes festes, ja que Sr. Bartolomé era soci patró d’esta. Els Sarsuela Domínguez són els últims propietaris, que la van comprar en 1998 i actualment han transformat en allotjament rural, amb el nom de Vila Pilar.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ PARCIAL
Any de construcció: 1895
Estil: Modernista
Elements destacables:
Façana amb fusteria de fusta, coberta amb estructura interior de fusta, teulada vessant a quatre aigües, fusteria d’interior fusta, escalinata d’accés.
HORT DELS ALEMANYS
De planta quadrada, sobri i elegant s’accedix per una escalinata que salva el desnivell respecte al carrer. Consta de planta baixa i un pis superior, les estades es disposen a banda i banda d’un passadís central. Conserva l’estructura de fusta realitzada per a cobrir la teulada de vessant a quatre aigües.
Va ser construïda a la fi del XIX, encara que es desconeix amb exactitud el nom dels primers propietaris. Entre 1914 i 1945 va ser propietat d’un militar alemany, el Sr. Herburger que tenia dos filles, Elisabeth i Margaret, esta última residia a València fins fa poc. Per l’origen d’esta família es coneix a esta casa popularment com a “hort dels alemanys”.
Després la propietat va ser venuda a uns amics de Sr. Santiago García, veïns per la posterior, amb l’hort de la qual es comunicaven per una portella. Ho van ocupar fins a final dels anys 60. La Sra. Dolores Liñán, la seua propietària, va quedar viuda i sense fills, per la qual cosa ho va donar a la seua mort al Real Col·legi del Corpus Christi de València, -Col·legi del Patriarca-. A esta entitat va ser llogat com a Club Social per la colònia valenciana florent en eixos anys, on celebraven trobades socials i vetlades musicals durant els estius.
Els actuals propietaris ho van comprar l’any 2000 i van reformar en 2002. La reforma es va fer en profunditat però sense canvis estructurals, respectant la façana i l’interior per a mantindre l’estil original de la casa.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ PARCIAL
Any de construcció: ca.1900 / 1923
Estil: Modernista – Art déco
Elements destacables:
Façana amb ràfec decorat, fusteria exterior. Sales interiors sostres amb cassetonats d’escaiola i pintures decoratives, paviments de tessel·les amb decoració geomètrica. En jardí pavimentació de camins amb cudols i bancs i jardineres amb revestiment ceràmic, arbratge.
Hort de Corell
La construcció primitiva era més simple que l’actual, de planta quadrada, similar a les confrontants, totes de principis de segle XX. La casa consta de dos plantes amb un amb teulades a diverses aigües i rematada per una torreta. Destaca en la façana la rematada de la teulada amb ràfec decorat amb plafons pintats. En estar elevada sobre el terreny s’accedix per una escalinata exterior. Disposa d’un oratori privat al costat de l’escala interior, en el qual es van oficiar misses. Té un soterrani que va estar destinat a zona de servici. La propietat va arribar a albergar un xicotet teatre annex, que va utilitzar la colònia estiuenca per a representacions teatrals que dirigia D. Pepín Carles.
Els primers propietaris van ser Don Julián Ayora i la seua esposa Petra, que van fer la primera casa, de tipologia similar a la de les seues veïnes, dels Ordura i els Mesquita, construïdes totes elles a principis del s. XX. En 1923 la van ampliar, creixent la part del menjador i la torre afegint més volum a la primitiva construcció, dotant-la de més espai i comoditats; a més van adquirir més terrenys ampliant també la parcel·la cap al sud.
Durant la guerra civil, va ser confiscada als seus propietaris i es va utilitzar com a allotjament per a l’Estat Major de l’exèrcit republicà. En esta residència va tindre lloc la famosa reunió entre Negrín -president del govern republicà- i l’alt comandament, entre els quals es trobaven els generals: Miaja, Rojo,Matallana, Menéndez i Sarabia. Ací es va forjar la unió de forces per afrontar l’ofensiva enemiga en la batalla de Llevant, el 5 de Juny de 1938.
La filla dels propietaris Donya Elena Ayora, casada amb Francisco Corell després de la guerra la va recuperar i va conservar, passant ací els estius fins que la van vendre al seu actual propietari. Des de llavors s’ha millorat l’edifici i els jardins, annexionant la casa contigua que va ser de la família Mesquita, després de Fernández Casanova.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1927
Estil: Eclecticisme historicista
Elements destacables:
Façanes, motlures i ràfecs, interior pavimente rajola hidràulica, revestiment ceràmic rajoles hidràuliques i cassetonat d’escaiola. Jardí arbrat.
Hort de Llopis
Es tracta d’una edificació massissa, totalment feta de ciment, que consta de dos altures i diverses cobertes de teulada a quatre aigües. Destaca una airosa torrassa amb arqueríes i columnetes. La façana té un detallat adorn que la fa molt vistosa: els ràfecs, les rematades de les cantonades i la decoració de les finestres, estan fetes amb motles d’escaiola i són totes diferents entre si.
Interiorment destaca el vestíbul, que posseïx una escala d’estil Art déco amb esglaons de ciment polit i fragments de nacre, que li donen aparença brillant. Els taulells que cobrixen les parets són de Manises amb models propis de l’època. Es conserven els acabats interiors originals: fusteria, paviment mixt, fet “in situ” juntament amb rajola hidràulica i la ximenera del saló. Els cassetonats dels sostres són de ciment, amb aplicació de motles d’escaiola posteriorment pintats i els dissenys tenen aspecte oriental. El jardí té un xicotet bosc davanter de grans arbres que donen ombra al recinte.
Va existir una primera casa en este lloc el propietari del qual va ser el Sr. Joaquín Palomar Ariño. De planta quadrada i senzilla, amb les mateixes característiques que la dels Ordura, la qual cosa és hui edifici de l´Ajuntament.
La van comprar en 1925 el matrimoni format per el Sr. Juan LLópis Escriva i la Sra. María Mezquita Monforte, de manera anecdòtica, mentre estiuejaven a casa dels seus familiars, els Mesquita, situada dos cases més amunt. La van derrocar i van construir la preciosa mansió que hi ha actualment. La construcció està inspirada en una casa de la Costa Blava francesa, que va enamorar als jovençans durant la seua lluna de mel. Després de la seua mort la va heretar el seu fill, el Sr. Juan Luis Llópis Mesquita espòs de la Sra. Vicenta García Gil.
Durant la guerra, entre el 36 i 37, la casa es va requisar, servint com a residència oficial a la família de l’alcalde de Madrid, el Sr. Rafael Henche de la Plata, el qual havia sigut també president de la Diputació de Madrid en eixos mateixos anys. Mentre va durar la Batalla de Llevant, la casa va ser militaritzada i utilitzada com a lloc d’emissora de ràdio.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ PARCIAL
Any de construcció: 1893
Estil: Modernista
Elements destacables:
Façana i fusteria exterior, sòls originals de rajola hidràulica, fusteria interior de fusta, jardí amb bells arbres centenaris destacant un pi canari de 32,5 metres d’altura i 3,69 metres de perímetre de tronc, pins pinyers.
Hort de Bonet
La vivenda consta de tres altures i està elevada del jardí al qual s’accedix per escalinata, envoltada per una terrassa balaustrada. La part inferior disposa de: rebedor, saló, menjador, en la de dalt estan els dormitoris i banys. Els seus mobles i estris van ser fets a mida seguint el concepte de “art total” propi del Modernisme.
La parcel·la va ser més gran en origen, arribava fins a la caseta de berenars anomenada “El Pacico” però amb la construcció del ferrocarril en 1898, la propietat va quedar dividida en dos.
José Carles i la Sra. Luz Peiró van ser els que van comprar els terrenys i van fer la casa a la fi del s. XIX. Va ser una de les cases més importants de l’època, en ella es reunia la flor i nata dels estiuejants burgesos. Se celebraven grans festes, teatre, concursos de tenis, vetlades musicals i concursos de mantons. El famós tenor italià Lauri Volpi, casat amb una valenciana, va actuar en esta casa i en la d’enfront del Sr. Santiago García.
El jardí en l’època va ser un dels més bells, fins i tot comptava amb il·luminació nocturna en les fonts. Consta de dos parts, una que dona a la casa i una altra elevada que limita amb la via del tren, a la qual s’accedix per una escalinata, era un romàntic jardí amb font, parterres, roserar i arbreda.
Durant la Guerra Civil del 36, la residència es va requisar i va passar a ser casa d’acolliment de les xiquetes de la Inclusa de Madrid i després en el 38 va ser caserna General de la Plana Major de l’Exèrcit republicà. Va quedar molt danyada durant el conflicte, desapareixent quasi tots els mobles i estris de l’interior.
En 1941 la van comprar el Sr. Federico Bonet i Dª Rafaela Prieto restaurant-la i retornant-li esplendor. Van restituir tot el mobiliari d’acord amb estil de l’època. La casa la van heretar els fills del matrimoni, el Sr. Bernardo i Dª María Luisa i actualment és propietat dels seus hereus.
BEN CATALOGAT DE PROTECCIÓ INTEGRAL
Any de construcció: 1910
Estil: Modernista
Elements destacables:
Façana estil afrancesat, safareig, font i jardí amb arbres centenaris.
Hort de Don Santiago
De planta quadrangular disposada en dos plantes amb una torreta i soterrani per al servici. La façana està decorada al gust francés, amb finestres decorades amb garlandes tallades en el ciment, columnes i balustrades. El disseny seguix els cànons del “art total” propi del modernisme organicista de principis del XX. Tots els elements arquitectònics, decoratius i mobiliari guarden uniformitat amb cuidats detalls. La decoració interior, les escales fins i tot el reixat del jardí, es van fer tots de manera unitària. Els sòls són de tessel·les que formen dibuixos geomètrics. Enfront de la façana principal hi ha una font safareig amb assortidor, d’aspecte romàntic. Va tindre una gruta artificial de tosca amb joc d’assortidors amb il·luminació nocturna. En la zona menys visible, se situen el garatge i vivenda dels amos, encarregats del manteniment, així com un terreny d’horta.
Santiago García Bertrán de Lis i Espinosa de los Monteros -Senyor de Sonseca- li la va regalar a la seua esposa la Sra. Rufina Janini i Mosquera de Puga a la qual li va semblar en principi ostentosa. Va ser lloc de trobada i de reunions socials, recepcions, festes i vetlades nocturnes. En ella es va homenatjar el famós tenor italià de l’època Lauri Volpi, casat amb una valenciana. Tant el seu pare com el propietari de la casa, van col·laborar econòmicament en la construcció de les escoles públiques de Navajas de 1919.
Durant la guerra civil, la casa va ser confiscada i es va destinar a oficina de l’Estat Major de l’exèrcit republicà. Això va generar la destrossa de la decoració interior i dels estris. En finalitzar la contesa la propietària no va voler tornar a habitar-la i va vindre en poques ocasions. Després de la mort del Sr. Santiago, els germans la van vendre, al Sr. Eugenio Martí Sanchís, empresari d’Alzira i Delegat Provincial d’Educació Física i Esports a València. Després ell ho va vendre a la família Vento-Conde, que van comprar i van annexionar la casa contigua o hort de “Les monges” , però la van derrocar ampliant la zona enjardinada.