Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de Gener.
Són les festes populars en honor al patró de la població sant Antoni Abat. Hi ha constància que se celebraven ja en el segle XIX, amb diferents festejos com a cavalcades, carreres de cavalls pel carrer Ramón y Cajal, cucanyes, pal ensabonat i carreres de sacs en la Plaça de l’Olmo, a més de bous pels carrers i celebracions religioses. Encara que el més distintiu eren les fogueres als carrers. En cada carrer grups de veïns feien una “falla” entorn de la qual es reunien i celebraven esta festa d’hivern, la joventut recorria tots els carrers del poble i saltaven les fogueres a mode de ritual purificador, però també com a divertimento. D’aquella tradició ha quedat la foguera que s’encén en la plaça de l’Olmo, encara que recentment alguns veïns estan recuperant el vell costum i encenen xicotetes fogueres davant de les seues cases.
La festa actualment es compon de festejos lúdics i religiosos. Els primers són organitzats per una Comissió de Festes, constituïda cada any per a canalitzar les activitats. Comencen divendres nit amb l’ençesa de la foguera per la reina de les festes d’eixe any, situada en el centre de la plaça de l’Olmo, després les penyes es reunixen al costat d’ella per a un sopar de germanor. Cap a la mitjanit es fa l´embolat del bou anomenat “embolat“ o bou amb torxes. En els dos dies següents, l’entrada de bous és l’acte que dona principi als festejos taurins del dia. Sempre se celebra a les dos de la vesprada, amb el llançament d’un coet que avisa i té un recorregut que va pels carrers San José, Plaza de l’Església, Major, fins a la Plaça de l’Olmo.
Una vegada arreplegats els bous se solten un a un pels carrers del centre, on els més atrevits donen passes als animals o corren davant d’ells. Al migdia se celebra un menjar popular amb el plat típic de la localitat, la “olla navajera” on poden acudir tots els que contribuïxen amb la quota de festes, als quals s’entrega una ració.
A la nit les penyes es reunixen en la plaça de l’Olmo al costat de la foguera i es fa la famosa “turrá del porc” en la qual la gent es rostix la carn que prèviament la comissió repartix en racions juntament amb pa i vi. Una sèrie de revetles nocturnes amenitzen la nit i són molt concorregudes per les penyes i els jóvens que es concentren a l’Auditori Municipal. Per a tancar els festejos s’oferix una “chocolatá“ el diumenge a la vesprada per a gaudir de les últimes hores de la festa que es clausura amb l’eixida del bestiar.
D’altra banda la part religiosa se centra en dos actes concrets: la missa major dedicada al Sant patró amb la presència d’autoritats municipals i la comissió de festejos. Una vegada finalitzada es duu a terme la processó de Sant Antón amb el “rotllo” portat pels mossos de la comissió de festes d’eixe any. A este li seguix un dels actes més entranyables i participatius, la benedicció dels animals a la porta de l’església a la qual van els amos amb les seues mascotes i se’ls entrega un “rollico” beneït per a cada animal. Sant Antón com es coneix a Navajas, era un sant molt popular, tant en la població com a la comarca per la vinculació a la ramaderia, en ser protector dels animals, no hi havia un corral on no hi haguera una estampa del Sant.
