Catalogada com a Bé d’Interés Cultural per la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, la Torre de Altomira està emplaçada sobre un monticle en les faldes del mont Altomira, a l’interior d’una propietat privada.

Els orígens de la Torre són incerts, encara que s’esbossa la hipòtesi que els seus fonaments pogueren ser d’època romana, corresponent a un assentament de la zona. Posteriorment, durant l’edat mitjana, esta seria una torre fronterera vinculada al castell de Segorbe. Hem de tindre en compte que des del s. X la comarca de l’Alt Palància es trobava dividida en dos districtes, Shariqua -Jérica- en la part alta i Suburb -Segorbe- en la part mitjana, els dos pertanyents a la taifa de Balansiya -València-. En este context la Torre de Altomira compliria una funció de vigilància com a part del sistema defensiu del Segorbe musulmà, que en aquells dies encapçalava la demarcació administrativa o Iqlim de Suburb. Des de la seua posició, esta Torre custodiava la vall i el nus de comunicacions entre esta medina i la de Shariqua, situades les dos en el camí que discorria des de la costa cap a l’interior. Així doncs, des de la seua ubicació compliria una funció estratègica de comunicació amb altres torres pròximes (com la Torre del Malpaso de Castellnovo) situades estratègicament i totes elles dependents del castell de Segorbe.

Des del punt de vista arquitectònic estem davant una Torre de planta circular i cos troncocònic amb rematada superior de merlets en forma de corona, s’alça 17 metres d’altura en la seua part més alta i 15’50 en la menor, adaptant-se així al desnivell del vessant. El seu perímetre és de 21 m. en la base i 18,20 m. en la part superior, està construïda amb bitla de riu de diferents grandàries i morter de calç amb piedrecillas fins al primer pis, a partir d’ací es combina amb blocs de pedra tosca i el mateix morter. La Torre té pis baix, 3 pisos superiors i una terrassa superior de coronació; en els dos últims pisos s’obrin huit espitlleres o ventanucos, els quatre primers porten direcció dels punts cardinals i els superiors cobrixen els espais alterns entre estos per a cobrir zones sense visibilitat, hem de tindre en compte que el balcó que s’obri en el primer pis no és original, este es va obrir en el mur de la torre en un període en el va haver-hi una vivenda adossada a la mateixa i que van adoptar com a habitació.