L’Església Parroquial de Navajas, situada en el centre urbà de la localitat, està catalogada com a Bé de Rellevància Local per la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana i pertany a la Diòcesi de Segorbe-Castelló. Com a curiositat, malgrat que tant la Conferència Episcopal com la Diòcesi de Segorbe-Castelló nomena esta Església parroquial com de la «Immaculada Concepció», en el llistat de béns de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana es fa referència a ella com de la «Verge de la Llum».
Exteriorment l’església es troba construïda en maçoneria, pedra angular i arrebossat de calç. La façana als peus és de finals del segle XIX, amb arrebossat de ciment i portada revivals tipus retaule emmarcat per pilastres i cos superior amb fornícula de la Verge. La torre es troba situada en el costat de l’evangeli, està formada per dos cossos i rematada de dos cossos i cupulín. La Capella de la Verge o del Sagrari té porta a l’exterior, espadanya d’un cos i sobre el creuer cúpula de teules ceràmiques blaves.
Interiorment, el temple té planta de creu llatina amb nau central de 30 metres de llarg, dos naus laterals i un creuer amb una longitud de 15’60 metres. La cúpula s’alça en la intersecció dels dos i dista des del sòl a la rematada 25 metres d’altura. La fàbrica de l’església pertany al segle XVIII i la decoració interior, en la seua major part, és de finals del segle passat, a base de pilastres adossades i capitell compost, unides per garlandes i cos arquitravat amb motlures i sanefes daurades. El cor es troba enlaire als peus, amb front de llinda i òcul central mentres que la Capella de la Verge es troba allotjada en el costat de l’evangeli; el Cambril de la Verge data del segle XIX, està decorat amb columnes corínties acanalades i adossades al mur mentres que el fris i l’entaulament posseïx garlandes i querubins també daurats.
Cronològicament parlant, l’església data del s. XVI, més concretament hem de situar el seu origen entorn de l’any 1534, quan sorgiria el temple cristià primitiu que posteriorment s’aniria ampliant en successives actuacions:
Entre 1606 – 1636 es va treballar sobre sostrades i murs, donant a l’edifici major solidesa i traslladant el cementeri a l’interior de l’església. La segona actuació ressenyable hem de situar-la entre 1670 – 1679, quan es va reformar l’altar major i es va traslladar de nou el cementeri a l’exterior del temple. Amb la tercera actuació, en 1794, arribaria la gran ampliació amb la construcció de la mitja església nova i el campanar, este és l’edifici d’estil neoclàssic que veiem en l’actualitat i els arquitectes de la qual van ser Mariano Llisterri, Francisco Marzo i Manuel Martínez, els qui també van treballar en la Catedral de Segorbe. Finalment, es va construir a l’església la Capella del Santíssim i el Cambril a la Verge, en 1881 i 1894 respectivament.
Hem de destacar que va ser durant les obres de 1670 quan es va produir la troballa d’una taula pintada amb la representació de la Vora Effigie de María l’autoria de la qual s’atribuïx al taller dels Juanes Macip, situant-la cronològicament entorn de 1530. A partir d’este moment començaria un procés de fiançament del culte cap a l’actual patrona de Navajas, la Verge de la Llum.
Papers de Navajas: Llum
L’any 2011 es va editar per part de l’Ajuntament de Navajas l’exemplar Nº3 dels «Papers de Navajas» que estava dedicat a l’estudi de l’Església Parroquial de Navajas i de la Verge de la Llum. En este llibre de 142 pàgines amb textos de David Montolío Torán (coord.), historiador de l’Art; i Pilar Vañó Arándiga, arqueòloga; s’analitza tant la història del temple com la seua evolució i es realitza un estudi històric i iconogràfic de la figura de la Verge de la Llum des del moment de la seua troballa fins a l’actualitat.
A continuació pot consultar-se este document:
