L’edifici de l’actual Casa Consistorial de Navajas va ser construït, tal com reflectix la làpida original de l’any 1780, amb diners públics sobrant dels comptes municipals. L’espai era el que havia ocupat l’antiga casa de la Senyoria, on residia el Senyor de Navajas, Conde de Cirat i Villafranqueza.
La làpida de marbre negre que podem contemplar en la façana de l’edifici que alberga actualment les oficines de l’Ajuntament de Navajas, deixa constància de la construcció de la llavors denominada Casa Capitular. La construcció d’este edifici sembla ser que va ser finançada amb els beneficis obtinguts per l’explotació agrícola dels terrenys que jurídicament es coneixien com a Propis Comunals, és a dir, pertanyents a tots els veïns, i que eren fonamentalment els terrenys del LLano que, anys més tard, serien venuts.
La inscripció commemorativa de la construcció resa:
“AÑO 1780 21 DEL REYNADO DE NUESTRO CATÓLICO MONARCA EL SR. Dn. CARLOS III, QUE DIOS GUARDE MUCHOS AÑOS, SE COSTEÓ CON EL SOBRANTE DE LOS PROPIOS DE NAVAJAS”
Amb motiu de la troballa de la làpida i el seu estudi, Vicente J. Villalba Martín i Juan Antonio Torres Gascón van escriure dos articles, en 1990 i 1993 respectivament, en el Butlletí Cultural Informatiu (actual Anuari Cultural Informatiu) de la localitat. De la lectura dels dos articles podem obtindre interessant informació sobre com es va produir la troballa de la làpida o les circumstàncies històriques del nostre municipi en aquella època. Compartim a continuació els articles assenyalats.
«La Piedra Olvidada en el Desván», per Vicente J. Villalba Martín, publicat en el Butlletí Cultural Informatiu de 1990:
«En torno a una lápida de 1780», por Juan Antonio Torres Gascon, publicat en el Butlletí Cultural Informatiu de 1993:
